On som    |    Contacta    |    Reserves
Castellano    |    English    
Història del Sant Crist de Balaguer

Sembla ser que tots els documents referents a lŽarribada del Sant Crist a Balaguer van desapareixer, probablement cremats en la destrucció del Castell Formós. Ja lŽany 1585 trobem escrita la llegenda del Sant Crist que sŽha transmés de pares a fills a Balaguer:


La imatge del Sant Crist fou construida per Nicodem, que havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu i volia fer reflectir aquell sofriment diví sobre la fusta. Va anar plasmant a poc a poc el cos de Crist però, en arribar a la cara, Nicodem no reeixia a representar tant sofriment. Després de molts esforcos estava cansat i descoratjat i sŽadormí. Mentre dormia somnià que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es despertà i veié esculpit en la fusta el rostre del Crist tal com ell volia fer-lo.

Nicodem va portar la imatge a la seva casa de Jerusalem. Maria i els apòstols la varen anar a veure i davant la perfecció dŽaquella imatge, van agenollar-se i la van besar.

Durant una de les persecucions dels cristians, la imatge fou traslladada a Beirut, on fou venerada en un soterrani per un grupet de cristians que fugien dels turments. Un dia els cristians van haver de fugir i van deixar la imatge en un armari. Després de molts anys, aquella casa fou comprada per un jueu que es deia Eleazar More.

Eleazar More va ser acusat de ser cristià per uns jueus que varen descobrir la imatge en lŽarmari durant una festa. Eleazar, per desmentir lŽacusació, va fuetejar la imatge i li va clavar un punyal al pit. Un gran doll de sang va brollar de la ferida i tots quedaren meravellats. Molts jueus es convertiren al cristianisme i durant molts anys el Sant Crist de Nicodem fou adorat en la sinagoga de Beirut, convertida en església catòlica.

Quan els àrabs van envair la ciutat de Beirut van tirar la imatge al mar Mediterrani. Aquesta va travessar el mar fins arribar al riu Ebre. Va pujar contra corrent fins arribar al riu Segre i va remuntar Segre amunt fins arribar a Balaguer.


Els balaguerins van voler treure la imatge del riu però no podien aconseguir-ho. Avisades les monges clarisses, van baixar totes en processó. La mare abadessa es va agenollar vora el riu i una onada dŽaigua va atansar la imatge als seus bracos. Amb molta devoció i seguida de totes les monges clarisses i de tot el poble de Balaguer la mare abadessa va pujar la imatge al santuari on encara avui és venerada.

 

 

Història del Santuari


Des de fa molts anys, aquest indret ha estat un lloc dŽoració. Ens hem de remuntar als temps en què Balaguer era habitat pels àrabs i aquests tenien el seu nucli de població en el pla d´Almatà.

Bona part dŽaquest edifici actual és dŽaquella època. Era dŽestil romànic, del qual queden encara la porta i la rosassa de la façana principal, que donava al pla
dŽAlmatà. LŽaltar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha lŽarc que sosté el cor.

Al segle XVII, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles que, segons sŽexplicava, feia el Sant Crist, sŽeixamplà el temple i es posà sota
lŽadvocació de la venerada imatge.

Es posà lŽaltar major al braç situat al nord. La porta principal sŽobrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats.

A finals del segle XVIII es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual.


La venerada imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936. Es pogué salvar solament el peu dret. Per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri i la retornà al seu lloc el 16 de marc de 1947.

Essent capellà del Sant Crist Mn. Pere Ribes, lŽany 1972 es va fer la renovació del presbiteri i lŽany 1973 es va decorar el cambril amb frescos del pintor Llucià Navarro. LŽany 1997 es feu lŽobertura al sostre per donar llum al presbiteri.